RSS
Write some words about you and your blog here

Injustícies d'ahir i de hui, la mort de Sòcrates

Per tal de relacionar la mort a mans de la injustícia atenenca del filòsof grec Sòcrates amb l’actualitat, cal retraure en primer lloc les causes per les que va ser condemnat i la seua reacció, també transcendental a l’hora de morir.

Sòcrates, (470 a.C.-399 a.C), filòsof grec i mestre mentor de Plató, va ser assenyalat per l’òrgan de justícia de l’època amb l’arribada al poder de Trasíbul a la democràcia atenenca aparentment per corrompre la joventut, aparentment, ja que els verdaders motius, impropis d’una democràcia com la que quedava instaurada després d’enderrocar el Govern dels Trenta Tirans, eren merament polítics.

Abans que la cicuta i el mal obrar de alguns el feren fora d’aquest món, Sòcrates es va limitar a acceptar la seua condemna apel•lant a l’ètica i el bon comportament en la seua condició de ciutadà, que a fi de comptes, és el que era, un ciutadà de l’antiga societat grega.

En l’actualitat, l’equivalent a la macabra decisió que va prendre l’òrgan de justícia vigent a l’època és la pena de mort que encara nombrosos països, desenvolupats alguns, es regeixen. No vaig a entrar a valorar la pena de mort, perquè no és una qüestió senzilla, necessitaria més d’un text, ja que no tots els arguments que presentaria serien en contra o a favor, hi hauria de tot, però el denominador comú que es pot trobar entre la mort de Sòcrates en l’actualitat, deixant a una banda les maneres, trobe que és la injustícia.

La injustícia ha existit des d’abans de Sòcrates, ni la van inventar en especial per a ell, ni tampoc la retiraren després, així que a dia de hui, més de vint segles després, encara es troba entre nosaltres. Algunes vegades, en forma de sort, o mala sort, però la majoria, en decisions preses per una tercera persona o organisme.

Algunes de les majors injustícies comeses en la societat de hui en dia, aquesta societat tan diferent però a la vegada tan similar en aquest aspecte, a la que va veure morir Sòcrates, són per exemple, la mateixa pena de mort, que mata algunes vegades de manera “acertada” i altres de manera injusta, o la terrible desigualtat que pateix el planeta, on alguns rics despilfarren sense pietat, i d’altres regiren contenidors, però, nosaltres els espanyols, la injustícia en aquest cas esportiva, comparable a la mort de Sòcrates, la patirem en primera persona, l’escenari fou l’estadi per a l’ocasió de la ciutat coreana de Kwangju, l’assassí, un egipci (Ghamal al Ghandour), que no se’n penedeix a dia de hui, acompanyat de dos botxins en forma d’assistents o liniers. El condemnat, la selecció espanyola de futbol, sobren les paraules, ací queden les imatges:


http://www.youtube.com/watch?v=zbeY7tVr0vo&feature=related

Andreu Alberola

1 comentarios:

Ana Estela i Gallach dijo...

La mort de Sòcrates és certament simbòlica: aclarir el seu significat i ressenyar un altre cas, era l'objectiu per actualitzar la reflexió platònica al mite. Crec que no és comparable, sincerament. Pots mirar al passadís i veuràs molts exemples de víctimes del fanatisme i la ignorància. El teu problema no té connotacions ni epistemològiques ni polítiques ni socials.

Ana Estela i Gallach dijo...

La mort de Sòcrates és certament simbòlica: aclarir el seu significat i ressenyar un altre cas, era l'objectiu per actualitzar la reflexió platònica al mite. Crec que no és comparable, sincerament. Pots mirar al passadís i veuràs molts exemples de víctimes del fanatisme i la ignorància. El teu problema no té connotacions ni epistemològiques ni polítiques ni socials.

Publicar un comentario