Orden y justicia en el Estado.
Para poder definir la Idea de Justicia Universal, primero debemos definir con claridad la Teoría de las Ideas según Platón. Para este, la Teoría de las Ideas afirma, de forma breve, la existencia de ciertas realidades uinmateriales, únicas, inmutables, eternas, absolutas, transcendentes, separadas del mundo físico, no accesibles a los sentidos pero sí a la inteligencia, e independientes de las cosas sensibles y de las opiniones humanas. Las ideas son, además, paradigmas o modelos perfectos e ideales que constituyen las esencias de las cosas sensibles y son imitadas por éstas de forma más o menos imperfecta, a la manera como una sombra copia o imita el objeto que produce.
Para Platón, en un Estado justo cada una de las tres clases sociales natulares ocupará el lugar y la función natural que le corresponde, aquella para la cual está mejor preparado por naturaleza. Así se logrará el perfecto funcionamiento de la maquinaria social y la comunidad en su conjunto se benificiará al máximo del trabajo y de la aportación de todos y cada uno. Es decir, la clase de los productores se encargará única y absolutamente de producir todo aquello que la comunidad necesita para sobrevivir e incluso vivir con un cierto lujo. La clase de los guardianes tendrá como función la defensa de la ciudad, para la cual recibirán una educación especial basada en la gimnástica y en la música. Por último, la clase de los governantes-filósofos, se encargará de governar la ciudad, inspirándose para ello en la contemplación del orden y la armonía del mundo de las Ideas eternas.Ahora bien, la justicia en el Estado puede ser relacionada con la teoría tripartirta del alma, en la cual, Platón establece una división del alma en tres partes: la parte racional, sede de la inteligencia y con naturaleza divina; parte irascible, fuente de las pasiones y emociones humanas; y la parte apetitiva, fuente de los apetitos y de los deseos materiales del ser humana. La clase de los productores tiene como naturaleza la parte apetitiva; en la clase de los guardianes predomina la parte irascible; y la parte exclusiva del ser humano, la parte racional, predomina en la clase de los governante-filósofos.
Pero para que haya armonía y justicia en el Estado tiene que respetarse la jerarquía natural entre las clases que lo componen. Y este orden natural no es otro que la sumisión de lo inferior a lo superior, es decir, que solamente habrá orden y justicia en el Estado cuando la clase inferior, la de los productores, se someta a la de los guardianes, y ambas a la que representa la racionalidad y el conocimiento, la clase de los gobernantes.
Adrián Alabau.
Injustícies d'ahir i de hui, la mort de Sòcrates
Per tal de relacionar la mort a mans de la injustícia atenenca del filòsof grec Sòcrates amb l’actualitat, cal retraure en primer lloc les causes per les que va ser condemnat i la seua reacció, també transcendental a l’hora de morir.
Sòcrates, (470 a.C.-399 a.C), filòsof grec i mestre mentor de Plató, va ser assenyalat per l’òrgan de justícia de l’època amb l’arribada al poder de Trasíbul a la democràcia atenenca aparentment per corrompre la joventut, aparentment, ja que els verdaders motius, impropis d’una democràcia com la que quedava instaurada després d’enderrocar el Govern dels Trenta Tirans, eren merament polítics.
Abans que la cicuta i el mal obrar de alguns el feren fora d’aquest món, Sòcrates es va limitar a acceptar la seua condemna apel•lant a l’ètica i el bon comportament en la seua condició de ciutadà, que a fi de comptes, és el que era, un ciutadà de l’antiga societat grega.
En l’actualitat, l’equivalent a la macabra decisió que va prendre l’òrgan de justícia vigent a l’època és la pena de mort que encara nombrosos països, desenvolupats alguns, es regeixen. No vaig a entrar a valorar la pena de mort, perquè no és una qüestió senzilla, necessitaria més d’un text, ja que no tots els arguments que presentaria serien en contra o a favor, hi hauria de tot, però el denominador comú que es pot trobar entre la mort de Sòcrates en l’actualitat, deixant a una banda les maneres, trobe que és la injustícia.
La injustícia ha existit des d’abans de Sòcrates, ni la van inventar en especial per a ell, ni tampoc la retiraren després, així que a dia de hui, més de vint segles després, encara es troba entre nosaltres. Algunes vegades, en forma de sort, o mala sort, però la majoria, en decisions preses per una tercera persona o organisme.
Algunes de les majors injustícies comeses en la societat de hui en dia, aquesta societat tan diferent però a la vegada tan similar en aquest aspecte, a la que va veure morir Sòcrates, són per exemple, la mateixa pena de mort, que mata algunes vegades de manera “acertada” i altres de manera injusta, o la terrible desigualtat que pateix el planeta, on alguns rics despilfarren sense pietat, i d’altres regiren contenidors, però, nosaltres els espanyols, la injustícia en aquest cas esportiva, comparable a la mort de Sòcrates, la patirem en primera persona, l’escenari fou l’estadi per a l’ocasió de la ciutat coreana de Kwangju, l’assassí, un egipci (Ghamal al Ghandour), que no se’n penedeix a dia de hui, acompanyat de dos botxins en forma d’assistents o liniers. El condemnat, la selecció espanyola de futbol, sobren les paraules, ací queden les imatges:
http://www.youtube.com/watch?v=zbeY7tVr0vo&feature=related
Andreu Alberola
Sòcrates, (470 a.C.-399 a.C), filòsof grec i mestre mentor de Plató, va ser assenyalat per l’òrgan de justícia de l’època amb l’arribada al poder de Trasíbul a la democràcia atenenca aparentment per corrompre la joventut, aparentment, ja que els verdaders motius, impropis d’una democràcia com la que quedava instaurada després d’enderrocar el Govern dels Trenta Tirans, eren merament polítics.
Abans que la cicuta i el mal obrar de alguns el feren fora d’aquest món, Sòcrates es va limitar a acceptar la seua condemna apel•lant a l’ètica i el bon comportament en la seua condició de ciutadà, que a fi de comptes, és el que era, un ciutadà de l’antiga societat grega.
En l’actualitat, l’equivalent a la macabra decisió que va prendre l’òrgan de justícia vigent a l’època és la pena de mort que encara nombrosos països, desenvolupats alguns, es regeixen. No vaig a entrar a valorar la pena de mort, perquè no és una qüestió senzilla, necessitaria més d’un text, ja que no tots els arguments que presentaria serien en contra o a favor, hi hauria de tot, però el denominador comú que es pot trobar entre la mort de Sòcrates en l’actualitat, deixant a una banda les maneres, trobe que és la injustícia.
La injustícia ha existit des d’abans de Sòcrates, ni la van inventar en especial per a ell, ni tampoc la retiraren després, així que a dia de hui, més de vint segles després, encara es troba entre nosaltres. Algunes vegades, en forma de sort, o mala sort, però la majoria, en decisions preses per una tercera persona o organisme.
Algunes de les majors injustícies comeses en la societat de hui en dia, aquesta societat tan diferent però a la vegada tan similar en aquest aspecte, a la que va veure morir Sòcrates, són per exemple, la mateixa pena de mort, que mata algunes vegades de manera “acertada” i altres de manera injusta, o la terrible desigualtat que pateix el planeta, on alguns rics despilfarren sense pietat, i d’altres regiren contenidors, però, nosaltres els espanyols, la injustícia en aquest cas esportiva, comparable a la mort de Sòcrates, la patirem en primera persona, l’escenari fou l’estadi per a l’ocasió de la ciutat coreana de Kwangju, l’assassí, un egipci (Ghamal al Ghandour), que no se’n penedeix a dia de hui, acompanyat de dos botxins en forma d’assistents o liniers. El condemnat, la selecció espanyola de futbol, sobren les paraules, ací queden les imatges:
http://www.youtube.com/watch?v=zbeY7tVr0vo&feature=related
Andreu Alberola
El Mito de la caverna y los medios de comunicación
Platón expuso, mediante su tan conocido Mito de la caverna, el estado en que la naturaleza humana se halla con respecto a la educación o a la falta de ella. Nos encontramos frente a una de las más importantes teorías filosóficas de todos los tiempos y que, dadas las circunstancias actuales, se relaciona estrechamente con la influencia de los medios de comunicación en la sociedad actual.
Desde hace ya algunas generaciones, la sociedad se forma desde su infancia con la influencia de estos medios, ya sean la televisión, internet, videoconsolas, móviles, etc. Nos encontramos de lleno en el mundo de las imágenes, con nuestros sentidos a flor de piel, enfocados exclusivamente en todo aquello que les proporciona el plano audiovisual, provocando el retorno a la caverna platónica, pues vivimos prisioneros de un mundo basado en las experiencias que nos proporcionan nuestros sentidos.
¿Cómo podemos relacionar metafóricamente a los medios en el Mito? Fácil, los medios de comunicación pueden ser considerados los actuales porteadores de la caverna, que intentan que vivamos en un mundo de sombras que ellos mismos han creado y que nos ocultan la auténtica realidad, ya que vemos lo que quieren que veamos. Sabiendo esto, la humanidad debe liberarse, como el filósofo de la caverna, y ascender al mundo exterior, empleando la razón y la comunicación real entre todos y no basándose en los sentidos o sensaciones, para así poder vencer a aquellos que manejan los medios y escapar a su manipulación.
En conclusión, el mito de la caverna representa metafóricamente, en la actualidad, la situación en la que se halla la humanidad con respecto a la influencia y dominación de la opinión pública por parte de los medios de comunicación, que ofrecen la información según cuales sean sus intereses.
Lisanca